Notícies i actualitat

Rallye Girona Històric per Josep Casanovas

Estadístiques: Quim Turón

Mirant cap a 50 anys enrere

MARÇ 2014

Recuperar l’esperit del que va ser el primer ral·li que es va fer a Girona, l’any

1965, i que va iniciar una història que de la mà del RACC va durar fins el 1986.

Aquesta és la fita de l’Escuderia Baix Empordà com entitat organitzadora del

1r Rallye Girona Històric, prova de regularitat que es disputarà el dia 26 d’abril

amb sortida i arribada a Bescanó, i un recorregut de 340 km, 200 dels quals de

regularitat repartits en 14 trams.

El 1r Rallye Girona Històric retrà homenatge a Josep Maria Parro, gran impulsor

d’aquesta prova des de poc més enllà dels primers anys, i atorgarà el Trofeu

Memorial Jesús Flández en record del que va ser un gran amant d’aquest tipus

de ral·lis, que ens va deixar a finals de l’any passat.

En aquesta primera edició, amb preinspecció per a la Copa Catalana de Ral·lis

de Regularitat per a Clàssics, es comptarà amb cronometratge a la dècima de

segon amb sistema Blunik i s’aplicaran les sortides de tram tipus Rally de Mon

-

tecarlo Històric. Els organitzadors preveuen la participació de grans especialis

-

tes de la regularitat, encapçalats pel belga José Lareppe (Opel Kadet GTE), que

aquest any ha guanyat per tercera vegada el Rally de Montecarlo Històric.

En les 20 edicions disputades, el Ral·li Girona va tenir uns quants canvis d’ubi

-

cació. Girona va ser la seu fins l’any 1972 (el 1970 i el 1973 no es va disputar)

i després va visitar diverses poblacions gironines: La Bisbal d’Empordà (1974),

Sant Feliu de Guíxols (1975), Santa Coloma de Farners (1976), Lloret de Mar

(1977), Figueres (1978), Bordils (1979), Sarrià de Ter (1980), tornada a Girona

(1981) i les últimes edicions a Llafranc (1982-1986), puntuable pel Campionat

d’Espanya i amb el nom de Ralli Girona-Cales de Palafrugell (amb l’afegit Gui

-

lleries, el 1986) i amb Escuderia Baix Empordà dins l’organització.

Tota la informació del 1r Rallye Girona Històric a

www.escuderiabaixemporda.com

Palmarés Ral·li Girona

1965 – “Jorge Chi”-Manel Juncosa (BMW 700)

1966 –“Paco”-Eugenio Baturone (Fiat Abarth 1000)

1967 – Joan Fernández-César Natalicio (Porsche 911)

1968 – Bernard Tramont-Luis Blasco (Renault Alpine 1300)

1969 – Manel Juncosa-“Artemi”(Abarth 2000)

1970 – No es disputa

1971 – Josep Lluis Sallent-Jordi Sabater

(Renault 8 Gordini)

1972 – Salvador Servià-Montse Imbers (Seat 124)

1973 – No es disputa

1974 – Teri Serra-Víctor Sabater (Seat 1430-1600)

1975 – Pere Bonet-Joan Arnella (Seat 1430-1800)

1976 – Josep M. Fernández-Alfredo Cortel

(Porsche Carrera)

1977 – Joan Gil-Antonio Alonso (Seat 1430-1800)

1978 – Josep Mª Servià-Lina Bofill (Seat 124-1800)

1979 – Claudi Caba-Joan Aymamí (Porsche Carrera)

1980 – Joan Bayó-Joan Molina (Seat 124-2000)

1981 – Ignaci Roger-Sigfrid Correal (Ford Escort RS)

1982 – Isidre Oliveras-Josep Autet (Porsche 911 SC)

1983 – Jaume Pons-Josep Autet (Renault 5 Turbo)

1984 – Salvador Servià-Jordi Sabater (Opel Manta 400)

1985 – Salvador Servià-Jordi Sabater (Lancia Rally 037)

1986 – Salvador Servià-Jordi Sabater (Lancia Rally 037)

MARÇ 2014

Rallye Girona Històric

El meu pare també hi serà

Jordi Parro

Arxiu Josep Maria Parro

MARÇ 2014

Un problema coronari se’n va endur el meu pare el dia 10 de febrer, quan

l’Escuderia Baix Empordà ja tenia en marxa l’organització del Rallye Girona

Històric. Tinc l’absoluta certesa que ell, en Josep Maria Parro Calverol, no

se l’hauria volgut perdre. I també estic convençut que hi serà; no sé com,

però hi serà. Com aficionat a la velocitat, no havia faltat a la sortida de les

primeres edicions del Ral·li Girona, a la plaça del Poeta Marquina, a davant

de l’antiga seu del RACC. Y poc després ja l’acompanyava la Teresa, que

més tard seria la meva mare. Les de històries que m’explicaven: la “trinxa

-

da” de parabrises (per culpa de la grava), l’any 1969, al tram que es va

disputar en un improvisat circuit a la recentment estrenada urbanització

d’Empuriabrava, la bolcada del R8 Gordini de Salvador Cañellas aquell

mateix any al tram de les Encies o com Antonio Zanini perdia el triomf

al Ral·li Girona del 1971en arribar empenyent el seu Simca 1000 a l’últim

control, a la Plaça de Toros.

Aquell aficionat –superaficionat, segons m’han comentat que el consider

-

aven altres addictes als ral·lis- va començar a col·laborar amb la Comissió

Esportiva del RACC-Girona. El 1976 va rellevar Albert Pellicer al capdavant

de la mateixa i va esdevenir Director de Cursa del Ral·li Girona, de la Puja

-

da als Àngels i de la Pujada a Sant Pere de Rodes. I al cap d’uns anys es va

deixar seduir primer per Salvador Servià i després per Pep Bassas quan li

van oferir ser el director esportiu dels seus respectius equips. El meu pare

estimava tant la competició que fins a l’últim moment hi va treballar, més

que col·laborar, desinteressadament.

També us he de dir que últimament estava una mica desencantat al veure

que els ral·lis ja no eren com ell els havia conegut. Sempre deia que els

ral·lis d’ara semblen ral·lisprints o critèriums, i no proves d’autèntica re

-

sistència. També criticava la enorme estabilitat i la velocitat de pas per

revolt dels vehicles actuals, molt ràpids però que no transmeten les sensa

-

cions dels vehicles dels anys 70 i 80. Segur que hi esteu d’acord. Ara, però,

el Rallye Girona Històric recupera els trams, l’esperit i els cotxes de la seva

època preferida. I és per això que estic segur que el meu pare, en Josep

Maria Parro, no se’l perdrà.

Rallye Girona Històric

MARÇ 2014

Rallye Girona Històric

Quan els ral·lis eren lineals

Josep Casanovas

Arxiu Josep Casanovas

Van transcórrer set anys des de aquella tarda-vespre en què vaig passar una

bona estona embadalit davant els cotxes participants en la quarta edició del

Ral·li Girona aturats al parc tancat de la plaça Poeta Marquina -aleshores jo

tenia 15 anys d’edat- i el dia 21 de març del 1975 en que vaig viure l’emoció de

participar-hi. Insisteixo en això de participar perquè considerar-ho córrer seria

impropi. Amb un Mini 1000 estrictament de sèrie, unes dots com a pilot -no

sé si pilot és la paraula adient- molt per sota del que hauria calgut i havent fet

com a molt dues passades d’entrenament

-ara se’n diu reconeixement- per alguns trams, no tots, ben poc se’n podia

esperar. Voluntat sí, tanta com calia; però poc més. Si algú guarda o troba les

classificacions dels trams ho podrà comprovar. I per acabar-ho d’adobar, tan

jo com el meu copilot, Ramon Coderch, estàvem fent la mili -per tant, practicar

l’automobilisme estava prohibit, en ser considerat un esport perillós- i només

un dels comandaments, amb estrella de vuit puntes, molt sever de tracte però

que es transformava quan se li parlava d’esport, n’estava assabentat.

A més del record -plaent, malgrat tot- que guardo d’aquell 9è Ral·li Girona, l’ex

-

periència em va permetre conèixer el que avui dia és ben bé cosa d’altres èpo

-

ques: els ral·lis amb recorregut lineal, nocturns i amb només una aturada. Per

-

què us en feu una idea, començàvem a Sant Feliu de Guíxols, on acabaríem

unes 10 hores més tard després de recórrer 324 km i haver fet els trams de La

Talaia (Tossa-Llagostera), La Roca d’en Pla (Arbúcies-St. Hilari-Santa Coloma

de Farners), Sant Amans (Santa Coloma-Anglès), Les Serres (Bonmatí-Sant

Martí de Llèmena), Les Encies (St. Esteve de Llèmana-Les Planes), Puigsal

-

lança (Mieres-Porqueres), Pujals (Cornellà del Terri-NII), Santa Pellaia (La Bis

-

bal-Cassà de la Selva) i Romanyà en sentit Calonge. Tot això amb només una

aturada per agafar forces a Santa Pau, Déu n’hi do! Però, a més, amb alguns

enllaços força complicats, perquè és evident que per completar el de Sant

Feliu-Tossa sense penalitzar calia començar, al menys en el meu cas, amb les

piles ben carregades.

En aquella època els ral·lis eren així. I per repetir trams i estructurar un recor

-

regut molt més compacte ja hi havia els denominats Critèriums. Sens dubte,

eren altres temps...

MARÇ 2014

Una tarda inoblidable

Quim Turón

Agustí Prats

Dissabte 13 d’abril de 1985. Hora aproximada 18:46 hores de la tarda. Se

-

gur que a primer cop d’ull ningú relaciona aquesta data i hora amb el Ral·li

Girona. Però si us pregunto si recordeu el Renault 5 Turbo de Carlos Sainz

al darrer revolt a esquerres del tram de La Talaia (Terra Negra) amb la roda

davantera esquerra en l’aire i les dues del darrera a la cuneta segur que sou

molts els que associeu aquella imatge amb la prova gironina que aquell any

tenia un nom llarguíssim : XIX Ralli Girona-Guilleries- Cales de Palafrugell.

Va ser un final de tram que els que el vam poder viure allà no oblidarem mai.

Salvador Servià, el primer en passar, ho va fer pel seu lloc però ja insinuant

que allà hi hauria espectacle. Tot seguit, Antonio Zanini amb el 205 T16 al

límit de l’asfalt. I a partir d’aquí, Sainz per la cuneta però amb gas a fons i

fen gal·la de les seves mans controlant el cotxe i perdent poc temps; Beny

Fernández amb el l’Opel Manta sortint de costat; els Ferrari 308 GTB de Jau

-

me Pons i Joan Bayó de “canto”, Josep Arqué (Opel Manta) també fora... I

així un munt d’equips que van tastar la cuneta d’aquells darrers metres del

tram mític, amb una quantitat d’aficionats increïble. I molts, la majoria, es

preguntaven com hi havia tantes sortides en aquella corba per la qual els

pilots hi havien passat un piló de vegades.

Voleu que us digui la meva opinió? Penso que la gran quantitat de gent a

l’interior de la corba feia que els pilots no poguessin fer la traçada ideal i a

partir d’aquí se’ls complicava la cosa.

Aquest és un dels molts records d’aquells Ral·li Girona que es vivien amb

una intensitat formidable.

Rallye Girona Històric

MARÇ 2014